Interesante noticia aparecida en NUMISCAT.

Pues eso.
A mi se me hace particularmente interesante la sesión del lunes, aunque el dia es fatal.
XIV CONGRESO NACIONAL DE NUMISMÁTICA
PROGRAMA

Lunes, día 25 (NULES, Teatro Alcázar)


09:30-10:00 Recepción y recogida de documentación.
10:00-10:30 Sesión inaugural.
10:30-11:30 Conferencia inaugural:
Mark Jones:
Jean Warin and the Medallic Histories of Louis XIV.
11:30-12:00 Descanso
12:00-13:00 Ponencia medallística
Manuel Abad Varela:
Enrique Giner, medallista.
13:00-14:30 Comunicaciones medallística:
Ignacio Asenjo Fernández (Universidad Complutense de Madrid):
La praxis artística de Pisanello.
Antonio Mechó González:
Medallas de Leone Leoni para Carlos I de España en la Real Academia de la Historia. Apuntes iconográficos.
Julio Carvajal Cavero y Olga Cavero Pérez (Museo de indumentaria y joyería de La Bañeza):
Las patenas leonesas o medallas del siglo XVI español en los fondos del museo de joyería tradicional de La Bañeza (León).
Olga Cavero Pérez y Julio Carvajal Cavero (Museo de indumentaria y joyería de La Bañeza):
Los Cristos “Preñaos” y otras piezas complementarias de la Patenas leonesas del siglo XVI.
Maria de Gràcia Salvà Picó (Escuela de Artes y Oficios de la Diputación de Barcelona):
Estudio de las medallas religiosas entre los siglos XVI y XVIII.
Manuel Carreras Duro:
Europa eclipsada. Imagen metálica de los primeros enfrentamientos de la Guerra de Sucesión en la península.
14:30-17:00 Comida en Salón Social de la Caja Rural.
17:00-18:30 Ponencia medallística
Marina Cano Cuesta:
La Medalla en España durante los siglos XVI y XVII.
18:30-19:00 Descanso.
19:00-20:30 Comunicaciones medallística:
Julio Torres Lázaro (Museo Casa de la Moneda):
Auge y caída de la acuñación a volante. Su reflejo en la medalla española.
Immaculada Teixell Navarro (Ayuntamiento de Tarragona):
Nota sobre dos medallas religiosas halladas en contexto
arqueológico en Vila-Seca (Tarragona).
Alicia Arévalo González (Universidad de Cádiz):
Los medallones de la fachada del ayuntamiento de Cádiz inspirados en las monedas de Gadir.
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia:
Las medallas de Juan Vilanova y Piera.
Rosa María Blanco García:
La galería numismática universal en el Museo Arqueológico Nacional.
Francisco Jiménez Martínez (ANE, SIAEN):
Algunas aportaciones de la medalla al botón de época.


Martes, día 26 (VALENCIA, Museo de Prehistoria de Valencia)


09:30-11:00 Comunicaciones numismática:
Emilio Péris Blanch (Universitat de València):
Hallazgos de monedas griegas en Andalucía.
Santiago Padrino Fernández:
Las monedas foráneas del último tercio del siglo III a. C. del
M.A.E.F. halladas en Ibiza, y su contexto en la segunda guerra
Púnica.
Ana Mª Ruiz Tinoco y Urbano López Ruiz:
Reacuñación de la ceca de Carisa sobre Corduba, hallada en
la necrópolis romana de Cuarteles de Varela (Cádiz).
José Manuel Torregrosa Yago:
El tesoro monetario de los Baños (Yecla, Murcia). Siglo III a. C.
María José Estarán Tolosa (Universidad de Zaragoza):
La emisión bilingüe de Tamusia.
Alejandro García Sinner (Universitat de Barcelona) y Carlos Martí García (Museu de Mataró):
Las monedas de las excavaciones (2006-2010) en “Can Rodon de l’Hort” (Cabrera de Mar, Barcelona).
11:00-12:00 Ponencia numismática:
Pere Pau Ripollès:
Iconografía monetaria. El rostro del poder.
12:00-12:30 Descanso
12:30-14:30 Comunicaciones numismática:
Luis Amela Valverde (ANE):
De nuevo sobre las emisiones pompeyanas RRC 446 y 447. Nueva atribución a la costa ilírica.
Cesáreo Pérez González, Emilio Illarregui Gómez y Pablo Arribas Lobo (IE Universidad Segovia):
La Numismática de Calígula en la Meseta Norte.
Enrique Gozalbes Gravioto (Universidad de Castilla-La Mancha):
La circulación de monedas de cecas hispanas en la Mauritania Tingitana.
Alfredo Porrúa Martínez (Colectivo Cultural Duna):
Las monedas de la Villa romana de Los Cantos.
Carme Delegido Morant (Universitat de València):
Aprovisionamiento, circulación y uso de la moneda de plata en
Hispania durante el Alto Imperio. El tesoro de Llíria.
Isabel Pereira:
Moedas Romanas do depósito votivo secundário de Santa Marta de Padrões, Cortiçal.
Laura Arias Ferrer y Gonzalo Matilla Séiquer, (Universidad de Murcia):
Monedas y balnearios en el Sureste.
Sebastián Corzo Pérez:
Un tesorillo en posible contexto bélico del s. IV-V d. C. en la
villa romana de La Veguilla, Úbeda (Jaén).

14:30-17:00 Comida libre
17:00-18:30 Comunicaciones numismática:
Tomás Hurtado Mullor; Isabel Moraño Poblador y José Mª García Fuertes (ARQUEOLEGS C.B.):
Hallazgos monetales en el yacimiento de La Mezquita (La Vall d’Uixó, Castellón).
Ramón Rodríguez Pérez, Juan Manuel Piñero Palacios, José Manuel Salinas Villegas, David Francés Vaño:
Excavaciones arqueológicas en Córdoba. Nuevos hallazgos numismáticos en el arrabal emiral de Šaqunda (C/ Gitanos, .
Rogelio Segovia Sopo (Sociedad Extremeña de Historia), Agustín Velázquez Jiménez (Museo Nacional de Arte Romano de Mérida):
Un inédito tesorillo de moneda Emiral Independiente hallado en el Teatro
Romano de Mérida.
Pedro Cano Ávila ((Universidad de Sevilla) y Carmen Inés Martín (Asociación Amigos del Museo Arqueológico de Sevilla):
Hallazgo de dírhemes del emirato omeya de al-Ándalus en Niebla (Huelva).
Antonio Ortega Martínez, (SIAEN):
Dirham del Califato omeya andalusí acuñado en Nakur.
Rogelio Segovia Sopo (Sociedad Extremeña de Historia):
Tesorillo de moneda califal y fatimí de la C/ Santa Julia de Mérida
(Badajoz).
18:30-19:00 Descanso
19:00-20:30 Comunicaciones numismática:
Fátima Martín Escudero (Universidad Complutense de Madrid, Colectivo Cultural Duna):
El Levante peninsular en la formación y consolidación de los estudios de Numismática andalusí: arabistas, hallazgos, monetarios y coleccionistas.
Xavier Sanahuja Anguera (Universitat de Lleida, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics):
La dobla de Barcelona de 1599.
Elvira Díez Álvarez:
Las “pallofas” o plomos de la Seu Vella de Lleida, siglos XVI-XVIII.
Manuel Castro Priego, (Universidad de Alcalá):
La evolución urbana de Alcalá de Henares entre los siglos XV-XVII: los hallazgos numismáticos.
Urbano López Ruiz y Ana Mª Ruiz Tinoco:
“Y se las llevó a la tumba…”. Conjunto monetal hallado en un enterramiento del cementerio de la Merced de Jerez de la
Frontera.
Ana Vico Belmonte (Universidad Rey Juan Carlos I, Madrid); Mayra Valenciano Prieto y José Polo López (ARQUEX):
Un tesoro de 247 monedas de oro halladas en el Alcázar de Cuenca.


Miércoles, día 27 (NULES, Teatro Alcázar)

10:00-11:00 Comunicaciones numismática:
Tomás Hurtado Mullor; Isabel Moraño Poblador, José Mª García Fuertes y José F. Albelda García, (ARQUEOLEGS C.B.):
Tres conjuntos monetales de Época Moderna documentados en la necrópolis cristiana de Xilxes (Castellón).
Juan Antonio Sendra Ibáñez, (Associació Numismàtica i Filatèlica Xúquer):
Los dieciochenos valencianos con fecha 1610. Tipologías y propuesta de atribución cronológica.
Leonor Zozaya Montes (Universidad Complutense de Madrid):
Las arcas de tres llaves en la Edad Moderna: ¿arcas municipales de
archivo o de dinero?.
Aroa Cid Vivó (Servei d’Investigacó Prehistòrica de València):
La mujer: la cara oculta de la moneda.
11:00-12:00 Ponencia medallística:
Javier Gimeno Pascual: La medalla: arte y artistas.
12:00-12:30 Descanso.
12:30-14:30 Comunicaciones medallística:
Carlos Martí García (Museu de Mataró):
Una primera aportación al “medallero” del Museu de Mataró (Barcelona).
Maria Clua Mercadal (MNAC-Gabinet Numismàtic de Catalunya):
Pasado y presente de la colección de medallas del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC.
Marta Campo Díaz (MNAC-Gabinet Numismàtic de Catalunya):
En torno a las colecciones de medallas de la Barcelona del siglo XIX.
Albert Estrada-Rius (MNAC-Gabinet Numismàtic de Catalunya):
Casa Ausió: un taller de medallas en la Barcelona industrial.
Rossend Casanova i Mandri (Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, IEC), (Museu de les Arts Decoratives de Barcelona DHUB):
La medalla “Homenaje del Concejo Deliberante de Buenos Aires al Ayuntamiento de Barcelona” editada en ocasión de la Exposición Internacional del Centenario de Argentina de 1910.
Rafael Feria y Pérez (Museo Casa de la Moneda, Universidad Complutense de Madrid):
20 Medallas y un galardón: el Premio Tomás Francisco Prieto.
14:30-17:00 Comida libre
17:00-18:00 Ponencia medallística:
Consuelo de la Cuadra González-Meneses:
La medalla española actual.
18:00-19:00
Comunicaciones numismática:
Francisco Cebreiro Ares, (Universidade de Santiago de Compostela).
Aproximación documental a la cuestión del cese temporal en la
acuñación de la Real Fábrica de Moneda de Jubia entre 1827 y
1833-1835.
Alfredo Porrúa Martínez y Federico Martínez Pastor (Colectivo Cultural Duna).
Moneda local durante la Guerra Civil Española. Billete emitido por el Ayuntamiento de San Pedro del Pinatar, Murcia.
Comunicaciones medallística:
Teresa Casaus Gozalbo: Análisis iconográfico de las medallas “Los diez Mandamientos” de Salvador Dalí.
Vicente Falcó Fuertes (Asociació Arqueològica de la Vall d'Uixó).
La Exposición de medallística de la Asociació Arqueològica de la Vall d'Uixó.
19:00-19:30 Descanso
19:30-20:00 Clausura.




Fòrum de Numismàtica Catalana :: General :: Departament de Cultura

Hola Pep, realmente muy muy interesante. Vamos a ver si podemos asistir, por lo menos el primer día- que la cosa no está para tanto dispendio-

En cuánto a la ponencia de Dª Maria de Gracia Salvá Picó, supongo será una ampliación de la que presentó en el XVII CEHA de 2008, al que no asistí, con la siguiente comunicación que hace unos tres meses encontré en la biblioteca del Instituto Atmatller.

XVII CEHA-2008 CONGRESO NACIONAL DE HISTORIA DEL ARTE ART I MEMÒRIA -- 22-26 SEPTIEMBRE DE 2008 BCN

http://www.ub.edu/ceha-2008/pdfs/09-m04-s02-com_17-mgs.pdf


Antecedents
L’any 2007, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ens va encarregar l’estudi d’un grup d’objectes religiosos procedents de les excavacions arqueològiques de diversos indrets de la ciutat. El fons de reserva del barri de la Ribera, d’on és el grup més nombrós d’elements de culte, és format pels materials de l’Antic Mercat del Born, de Santa Maria del Mar, del Passeig Picasso, de la Plaça Comercial i del carrer de Rec.
L’àmbit cronològic dels estrats on es van trobar aquests materials va des del 1600 fins al 1716. La resta de peces procedeixen de les excavacions a les ruïnes del Convent de les Carmelites Descalces, construït el segle XVI a l’indret on és ara la plaça de la Vila de Madrid, i pertany a un context arqueològic del segle XVII.

Hem estudiat una trentena de medalles, algunes creus i diversos rosaris. Un cop acabat el treball –que roman inèdit-, hem comprovat que s’avenia amb els continguts a desenvolupar en aquesta mesa, tant dins la subsecció Sobre luxe i valor, atès el valor religiós, simbòlic i etnogràfic dels objectes devocionals, com també a la subsecció titulada Amb i contra el cos, ja que aquesta mena d’objectes eren, de fet, complements de la indumentària tant religiosa com civil. Al Museo del Traje de Madrid, la col·lecció d’objectes religiosos està
exposada en l’àmbit anomenat Religiosidad y Creencias, el qual té com a finalitat donar a conèixer les pràctiques religioses i les relacionades amb la superstició. Creiem que és un bon exemple de valoració, contextualització i anàlisi dels objectes religiosos.

Fins ara les medalles religioses i els altres objectes votius han estat poc valorats i estudiats. En tot cas, els qui s’han dedicat a classificar-los i catalogar-los ho han fet gairebé sempre des de la perspectiva religiosa o històrica, i els treballs de documentació artística són molt escassos. A més, a casa nostra, pràcticament només s’ha investigat sobre les medalles de Montserrat, amb algunes excepcions. El motiu pot haver estat que no són considerats objectes d’art sinó més aviat de devoció i folklore.

Les medalles, classificades dins les arts aplicades, han estat objecte de col·lecció. L’afecció a col·leccionarles no és deguda solament al seu valor religiós sinó també a criteris artístics i econòmics. Com diu la col·leccionista Pilar Tous de Cirera, és molt fàcil de fer una col·lecció de medalles:”¿Quina dona no té guardada la seva capseta de medalles o no duu al seu damunt o penjant de les denes del seu rosari les medalles trobades en el seu pelegrinatge per ermites i santuaris marians? “ (“Les medalles i la seva història i
el seu nom”, a Revista Alba, Parròquia de Sabadell, 1961).

Objectius i mètode del treball

Un dels objectius de la comunicació que proposem és el de posar en relleu el valor artístic, documental,històric i simbòlic d’aquests artefactes. També hem intentat de relacionar-los amb el context del qual formen part, en funció de la presència d’aquests objectes en la indumentària de l’època, tal i com ho palesen els retrats, els gravats, les escultures o les talles de fusta dels estils artístics corresponents. Finalment, farem una anàlisi comparativa dels usos i significats dels rosaris amb els que fa la religió budista. Els males budistes no
són gaire diferents quant a la forma però sí al significat.

Estudi de les peces

Per estudiar les medalles religioses, de les quals hi ha poca bibliografia, hem fet una anàlisi similar a l’utilitzada en les recerques arqueològiques. És per això que les hem classificat i catalogat. No hem deixat de banda, però, l’examen artístic, des del punt de vista estilístic i iconogràfic. Tot i que les informacions sobre el context estratigràfic ens han ajudat prou a establir-ne la cronologia, les conclusions de les nostres investigacions també han ajudat a concretar datacions que, per diverses causes, no s’havien pogut obtenir amb l’aplicació del mètode arqueològic.

En conseqüència i en primer lloc, hem establert una tipologia per facilitar la sistematització i l’inventari de les peces. S’ha fet en funció de criteris tècnics, formals, iconogràfics i cronològics.1 A partir de la classificació i de l’estudi, sabem que, entre el final del segle XVI i mitjan XVIII, hi havia sis models de medalles, la majoria encunyades en bronze, amb relleus a l’anvers i al revers, les quals tenien les característiques següents.

El primer tipus que hem anat convencionalment MR 1, correspon a les medalles de bronze de perfil ovalat amb anella travessera superior i tres pius, dos de laterals i un d’inferior. A l’anvers, hi ha representada l’efígie d’algun personatge religiós, bé un sant bé un Papa, i al revers, la Porta Santa. Normalment són medalles fetes a Roma per celebrar els jubileus.
La variant MR 1/ VM abraça peces encunyades al monestir de Montserrat. A l’anvers, sempre hi ha figurada la marededéu de Montserrat, i al revers, temes religiosos
diversos, com la Crucifixió, la Immaculada o la Custòdia flanquejada de dos àngels.

El tipus MR 2 comprèn peces de petites dimensions contornejades d’un bordó ample. Tot resseguint el perfil, per la part interna del camp, hi ha un filet llis de mitja canya, tot i que en certs models està decorat amb motius perlats o vegetals. Porta una anella travessera que recolza sobre una base piramidal plana. En moltes ocasions, té exerg en una cara o a les dues. A l’exerg de l’anvers, sol portar la llegenda Roma. Els temes més freqüentment representats són, entre d’altres, la Porta Santa, la Porta Santa flanquejada dels sants Pere i
Pau, la Verònica amb aquests dos mateixos sants, l’Anunciació, la Verge de Montserrat o l’efígie d’algun sant. També encunyades per a celebrar els anys jubilars. Hem datat aquestes medalles entre els anys 1600 i 1650, encara que es podien haver continuat fent i usant al llarg de la resta del segle XVII, i fins i tot durant la primera meitat del XVIII.

El tipus MR 3 es caracteritza pel perfil ovalat, el bordó de mitja canya ressaltat i una anella travessera recolzada sobre una base piramidal truncada. Les llegendes envolten l’efígie per la part de dalt. Hi ha tres models diferents en funció de la imatge encunyada a l’anvers de la medalla.
El Salvator Mundi (MR4/SM), la Immaculada Concepció (MR4/IC) i de l’Arcàngel Miquel (MR4/AM). Aquesta classe de medalla es començaria fabricar el darrer terç del segle XVI i es continuaria usant fins al llar del primer terç del XVIII.

El tipus MR 4 fa referència a medalles ovalades molt semblants a les anteriors, però de dimensions més reduïdes i de poc pes. Disposa d’una anella travessera recolzada sobre base piramidal i el perfil és resseguit d’un bordó de mitja canya. N’hem datat la producció en el decurs del darrer terç del segle XVI i el primer terç del XVIII. També hi ha una variant produïda al monestir de Montserrat: MR 5/VM.

El tipus MR 5 és poc freqüent. Té forma de cor amb el camp resseguit d’un un filet prim. A la part superior, presenta una anella travessera recolzada sobre una base piramidal truncada. A l’anvers hi ha representada la Porta Santa, per la qual cosa hem de suposar que aquestes medalles imitaven les que es feien per celebrar els jubileus. L’exemplar que hem estudiat es pot datar de mitjan segle XVII.

El tipus MR 6 presenta un cantell octogonal resseguit d’un bordó de doble filet. L’anella fixa és travessera i està encastada en una base en forma de piràmide truncada. Aquestes peces són força pesades. Les llegendes, al·lusives al tema que representen, emmarquen tota la part superior del camp. La majoria presenta diferents tipus de verges o efígies de sants. És el model del qual tenim més quantitat. L’estudi realitzat ens ha permès datar-ne la producció al llarg del darrer terç del segle XVII i probablement també durant la primera
meitat del XVIII. N’hi ha dues variants, una amb la Verge de Montserrat (MR7/VM) i l’altra amb la Immaculada (MR/7 IC).

En segon lloc, després d’inventariar i classificar les medalles, les hem estudiat tant des del punt de vista formal com iconogràfic. També s’han datat i s’han aportat paral·lels. Per poder realitzar aquesta última tasca, hem analitzat les col·leccions de medalles i elements religiosos del Gabinet Numismàtic-Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu Marés i del Museu de Montserrat, que per ara és la única que està estudiada i publicada.

Una gran part de les medalles semblen portades des de Roma pels pelegrins, sobretot aquelles que commemoren els jubileus. D’altres són advocacions a sants, entre els quals cal destacar, per la quantitat, Santo Domingo in Soriano, així com els contrarreformistes, Ignasi de Loiola, Felip Neri, Pascual Bailón o Juan de Capistrano. A part del seu sentit religiós, tots ells tenen en comú valors relacionats amb la vida quotidiana,la majoria dels quals són de protecció contra la penúria, la malaltia o la mort.

De les Verges, les més usuals són la de Montserrat, la del Roser, la de Betlem o la Immaculada, amb funcions similars a les anteriors, a més de les que afecten aspectes femenins, com el matrimoni o la maternitat. També n’hem localitzades algunes del Salvator Mundis i de la Mater Salvatoris.

1 Hem elaborat una nomenclatura alfanumèrica bàsica, en funció de criteris cronològics i temàtics. Per exemple, el tipus MR 1/VM, correspon a una medalla religiosa encunyada al monestir de Montserrat i datada entre final del segles XVI i primera meitat del XVII.

Juntament amb les medalles, la majoria de les quals anirien penjades d’un rosari, hem estudiat unes plaquetes de bronze que igualment formaven part d’aquests objectes de devoció (tipus MR 2/MD). Tenen unes característiques tècniques, formals i iconogràfiques molt similar a les medalles. Es tracta de les peces que es col·loquen als rosaris per separar els cinc trams de deu denes que corresponen a cadascun dels cinc misteris. Fan la funció de dena separadora, també anomenada paternoster. L’anella travessera es lliga,
mitjançant una doble baga en forma d’essa, a la cadena del rosari. Normalment, n’hi ha vuit, però en alguns casos, les plaques poden ser dobles. Habitualment, estan fetes de bronze i són de perfil ovalat amb el bordó de mitja canya. Els baixos relleus que les ornamenten tenen poc volum i són de factura barroera. La Mater Dolorosa, sempre està representada als anversos de les plaquetes. Al revers, hi ha els set dolors de la Verge.

Quant als crucifixos, les creus i els crists, val a dir que alguns d’aquests elements també són parts del rosari.

Heus aquí alguns dels que hem estudiat. En primer lloc, cal remarcar les creus de Caravaca, que precisament no estan lligades a aquest objecte de devoció i pregària, i que més aviat s’han d’interpretar com a amulets,amb un sentit que va més enllà del purament religiós. Aquestes creus (tipus CC), fetes de bronze,aproximadament durant el mateix període que les medalles descrites més amunt, són llatines amb braç travesser doble, el superior més curt que l’inferior. Els braços acaben en forma de capitell campaniforme. Al
cim del pal vertical o stipes, hi ha un forat que serveix per penjar la creu. A la part inferior de l’estípit i als extrems dels travessers hi ha uns motius decoratius. Aquest tipus de creu també és coneguda com a creu patriarcal, creu d’Anjou o creu de Lorena, sempre caracteritzada per posseir travesser doble. Des dels seus orígens fins als nostres dies és, potser, un dels amulets més usats.

En segon lloc, s’ha de fer referència al crucifix amb els braços arrodonits (tipus CFLA). Consisteix en una creu llatina estilitzada amb el braç travesser de perfil arrodonit. Al peu del pal vertical hi ha un supedani de forma acampanada. El cos de Crist, enclavat amb tres claus, està lleugerament incurvat, té els dos genolls doblegats. El braços són completament horitzontals. Porta un colobium nuat a la cintura. El Crist de braços horitzontals, completament estirats, és el Crist catòlic mentre que el que els té perpendiculars, és l’anomenat jansenista.

En tercer lloc, la creu llatina de braços plans (tipus CLP) té una anella travessera integrada, per poder penjarla al rosari. A l’anvers, hi ha el Crist crucificat i a l’anvers, la Immaculada Concepció. El Crist és del tipus de tres claus, amb els braços completament horitzontals. Té la cama esquerra doblegada sobre la dreta i una panxa una mica prominent. Porta el sudari nuat a la cintura. A l’extrem superior del pal, segurament hi ha el titulus. Pel que fa a la Immaculada, orant amb les mans juntes, presenta un lleuger contraposto.

Finalment, el crist filiforme (tipus CF), és estilitzat, de braços i cames primes, quasi com un fil. Té el cap cot i una mica girat a la dreta. Es cobreix amb el sudari nuat a la cintura. La posició oberta de les cames indica que és del tipus de tres claus. Segons la manera d’estar clavat, pot ser jansenista, amb els braços oberts i perpendiculars, o catòlic, amb els braços rectes i horitzontals.

A més de la catalogació i documentació, hem fet un estudi aprofundit de cadascun dels objectes que esperem tenir l’ocasió de poder desenvolupar.

Deseo que se pueda leer con el traductor : http://www.softcatala.org/traductor

Tengo especial interés en oir las nuevas aportaciones sobre el tema, espero que hayan podido ampliar el estudio.

saludos

Gracias por el aporte amig@s, pensaba poner una mencion a este congreso http://www.fnmt.es/content/files/siaen/convocatoria_nules.pdf
Recibí una invitacion de un amigo organizador del evento pero al ser en días laborables dificulta la asistencia, al menos la de un servidor, esclavo a tiempo fijo...

un cordial
Mn

Gracias Mn, lástima que no hubieras puesto antes el boletín de suscripción. He tenido que solicitarlo a ANE. Acabo de recibirlo y pensaba insertarlo ahora. Muchas gracias de todos modos.

saludos